Multes: Afany recaptatori o Efecte dissuasori?

Les ordenances que dictaminen la imposició de multes sempre es justifiquen a generar un efecte dissuasori, per a aconseguir que els ciutadans no cometen infraccions, i de tal manera fer més segura la circulació vial.

Hi ha molts tipus de multes, segons la naturalesa de cada una es fa més intel·ligible o menys la intencionalitat dels ordenants de dissuadir els ciutadans de cometre imprudències i/o actes delictius.

Les multes per excés de velocitat en zones senyalitzades amb radar, multes per ignorar senyalitzacions com a semàfors, STOPS, direccions prohibides, són multes que entenem com dissuasòries i admetem la sanció per haver comés una infracció. Comprenem fàcilment que estes multes són imposades a fi de protegir a tots els usuaris de les vies, inclosos nosaltres mateixos.

No obstant això hi ha un altre tipus de multes, com les imposades per mitjà de radars ocults, i radars mòbils no senyalitzats prèviament, l’efecte dissuasori de les quals és més difícil d’entendre. A simple vista pareixen accions planificades amb afany recaptatori per a incrementar els ingressos de les arques públiques. Però si aprofundim un poc més veiem que la intenció de les administracions públiques és eradicar les infraccions per complet, i per a això prenen les mesures que creuen més eficients.

Les multes de trànsit sempre són polèmiques, a ningú ens agrada rebre-les, però què passaria si no existiren? Són realment les multes la solució per a la sinistralitat en les nostres carreteres? És adequada l’educació viària que rebem?